dissabte, 10 de maig de 2014

LLETRES. GENT DEL POBLE.

Per ordre alfabètic:

DÍAZ ESCULIES, DANIEL
  En Daniel va néixer a Sant Vicenç de Castellet. És doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona.
  Va ser pioner en l'estudi de l'exili republicà que va generar la guerra civil (1.936 - 1.939) i en l'estudi sobre l'oposició catalanista al franquisme.
  És autor de nombrosos estudis d'investigació i de divulgació.
  Ha publicat en revistes i periòdics com El Temps, Avui, Serra d'Or, Afers, Quaderns del Cercle, etc. i ha col·laborat en diferents publicacions amb altres autors.
  Alguns títols:
  Dues vies per a la recuperació nacional de Catalunya: Polítiques de Carles Pi i Sunyer i Josep Tarradellas (1939-1945), a Quaranta anys d'exili (1939-1975). Memòria i Història. Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals. Barcelona, 1993, p.p. 89-100 
  Estat Català contra Lluís Companys, a "El Temps d'Història" Suplement mensual publicat per "El Temps", núm. 1075. Edicions del País Valencià (València), del 18 al 24 de gener del 2005, pp. 4-7
  L'exili a Amèrica: arribada i instal·lació. L'esperança reneix a l'altre costat de l'Atlàntic, a La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). L'exili. Vol. 6, Ed. 62. Barcelona, 2007, pp. 85- 91
  L'exili de Catalunya de 1939, a "Materials d'Història de Catalunya", núm. 10, setembre de 2008.
  La lluita per la internacionalització de la qüestió nacional catalana durant el franquisme (1939-1955), a Catalunya i els tractats internacionals. Fundació Occitano Catalana-Rúbrica Editorial. Barcelona, 2003, pp. 113-133.
    L'emigració republicana de Catalunya el 1939, a "Serra d'Or" (Barcelona), núm. 473, maig de 1999, pp. 17-19.


   Ha publicat 9 llibres:

  El Front Nacional de Catalunya. (1.983)



                                                         


  Una història del Front Nacional de Catalunya (1.940-1.990)

    DÍAZ I ESCULIES, DANIEL/RUBIRALTA I CASAS, FERMÍ/RENYER I ALIMBAU, JAUME

Una història del FNC (1940-1990) resumeix en uns casos, i amplia, en d'atres, tots els aspectes decisius de la història del FNC, un dels moviments polítics de resistència que va dur a terme en temps de la dictadura una feina dura en defe...






   El catalanisme polític. ( 1.991)

  Entre filferrades. ( 1.992)






      L'exili català de 1.939 a la República Dominicana. (1.995)







L'oposició catalanista al franquisme: El republicanisme liberal i la nova oposició (1.939 - 1.960). (1.996)








De la Guerra civil, l'exili i el franquisme (1.936 -                                  1.975). (2.008)
L'’obra aplega un conjunt de trenta-sis treballs, que abasten des de l’inici de la Guerra Civil a la mort de Franco. Amb una redacció planera i un contingut rigorós, l’autor vol arribar al públic no especialista interessat a conèixer la història.


El neoespanyolisme radical a Catalunya. La formació de Ciutadans-Partido de la Ciudadania. (2.008)








  L'exili dels Països Catalans durant la Guerra Civil de 1.936 a 1.939. (2.005)
Aquest llibre constitueix una panoràmica general de l’exili que es va originar als Països Catalans durant la Guerra Civil de 1936-1939, així com de les activitats que desenvoluparen els seus protagonistes en favor del triomf de la causa ...




FLORENSA, SALVADOR
  Nascut a Sant Vicenç de Castellet a principis del segle XX, vivia amb la seva mare i el seu germà al carrer Enginyer Llansó, número 23.
  Treballava com a impressor a la impremta manresana Ferrer Galobart.
  Va impulsar i dirigir el periòdic local EL VICENTÍ.
  S'imprimia a la impremta de Manresa on treballava en Salvador Florensa.
  Aquest periòdic va ser el predecessor de CASTELLET i de EL BRENY. Tenia 8 pàgines i el seu preu era de 10 cèntims. Clar que també es podia pagar una quota trimestral de 1,50 pessetes.
  El número 1 d'aquest periòdic va sortir el dia 16 d'octubre del 1.930. A la seva portada s´hi podia llegir:

SALUTACIÓ
  Avui, primer dia en què surt a la llum aquest humil setmanari, és d'obligació nostra que les primeres paraules que diguem siguin d'una benvinguda filial.
  Sempre ens ha portat un ideal amb el sol fi de fer important el nostre poble.
  Per això hem emprès el treball que avui comencem, disposats a seguir-lo fidelment, sempre i quan tinguem permanent la confiança de que el poble sabrà correspondre als nostres desitjos.
  No dubtem però, que els bons vicentins esperaven amb ansietat la naixença d'un full on s'hi pogués desfogar llegint o escrivint les coses del seu volgut poble, i és així que confiem que tothom sabrà seguir amb goig i amor el camí dreturer que nosaltres hem començat amb tota bona fe.
  Per això, sentim una forta alegria de donar la salutació més cordial començant per les digníssimes Autoritats i acabant per la llar més humil, esperant que l'ajuda del poble ens donarà forces per seguir treballant fermament pel triomf i l'èxit.
  En tant, ens posem al costat de tots per tot quan ens calgui fer pel bé de la nostra terra.

  Malauradament només es van poder publicar 10 o 12 números. Sembla ser que el periòdic no va arribar al cor dels santvicentins.
  Tot i amb això, en Salvador no va perdre la confiança i, al cap d'un temps, amb els ànims renovats, va decidir reprendre la publicació del periòdic.
  Aquesta segona etapa tampoc va durar gaire. I això que aquells van ser temps molt moguts a nivell polític i els constants canvis i aldarulls omplien les pàgines de tota la premsa. Comenta en Miquel Vila que tant podria haver estat per la manca de col·laboració del poble, per la manca de subscriptors o pel fet que en Salvador es va casar amb una pubilla d'Igualada (filla d'un impressor).

  Van treballar com a col·laboradors de EL VICENTÍ en Miquel Vila i en Quirí Morera, entre d'altres.
  Podeu llegir els números que hem pogut recuperar d'aquest periòdic, a l'apartat de PUBLICACIONS.

GISPERT, MARIA
  Va néixer a Sant Vicenç de Castellet, l'any 1.904.
  De petita es va traslladar a viure, amb la seva família a Sabadell.
  Era una dona culta i amb una gran sensibilitat social.
  Durant la segona República i després la Guerra Civil, va afiliar-se al Sindicat Mercantil d'Empleats i Tècnics de Sabadell, després al Bloc Obrer i Camperol. També va participar en mítings del P.O.U.M. amb Andreu Nin. 
  Va col·laborar en diaris i setmanaris com El Diari de Sabadell, El Poble, La Batalla i La Humanitat. També va treballar  a L'Impuls, setmanari que va dirigir durant la Guerra Civil.
  Va ser detinguda l'any 1.939, condemnada a 30 anys de presó i empresonada. Però només en va complir 7 dels 30 anys.
  En sortir de la presó, l'any 1.946, va exiliar-se a Caracas (Veneçuela). Allí va ser secretària del geògraf sabadellenc Pau Vila i del Centre Català.
  A la ciutat de Caracas va crear un punt de trobada per als nombrosos exiliats catalans. Era la llibreria Mirador.
  Va escriure dues novel·les: Quan es desperten els sentits i Ombres i llums. La primera novel·la, que relata la relació entre una exiliada i una noia de poble, la història té com a escenari La Vila, poble que, per les descripcions que fa i la ubicació que dóna, molt bé podria ser Sant Vicenç de Castellet.

  Al Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans hi ha una entrada on consta:
  "Gisbert Coll, Maria, sindicalista, política, periodista i escriptora del BOC, a Sabadell i Veneçuela  1.904 (Sant Vicenç de Castellet - Veneçuela 1.976). Als anys 30 col·labora als diaris El Federal, Diari de Sabadell, El Poble, L'impuls, La Batalla i La Humanitat. L'estiu del 1.936, ja com a militant del POUM, presidí el Sindicat d'Empleats Tècnics de Sabadell. Va ser directora de L'Impuls, durant la guerra. Acabada aquesta, fou condemnada a 30 anys de presó; en complí set a la presó de dones de les Corts. S'exilià el 1.946 a Veneçuela, on desenvolupà una intensa activitat cultural i catalanista. Fou secretària del Centre Català, i amb el seu marit obrí la llibreria catalana Mirador. Entre 1.966 i 1.975 va ser secretària i mantenidora dels Jocs Florals de Caracas."

  Maria Gisbert va morir a l'exili l'any 1.976.
  A Sabadell, com a homenatge, han posat el seu nom a una ronda i també a un mirador.
   
ROSELLÓ I CASAS, PILAR
   Va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any 1.961. La tercera de set germans, va estudiar Magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va treballar uns anys com a mestra de Primària al Vallès. Més tard, es va traslladar amb el seu marit a Jerez, on encara viuen actualment.
  Es va llicenciar en Filologia Anglesa a la Universitat de Sevilla.
  Las cuatro estaciones és un llibre de Haikus d'una sensibilitat exquisida.

  
  La Pilar també ha fet de coordinadora el Club de Lectura de Los Libros de la Frontera a Jerez de la Frontera.

SERRA I PLA, ÀNGEL
  Poeta i escriptor, va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any el dia 2 d'octubre del 1.894. Dels 4 als 11 anys va viure a Manresa, amb la seva família i després es van traslladar a Barcelona a causa de la feina del pare. El pare era director industrial i havia estat vice-president del Centre Industrial de Manresa i comarca: per aquest motiu la família es veia obligada a constant trasllats.
   Va començar estudis d'enginyeria a l'Escola Industrial de Terrassa, però els va haver de deixar a causa de la prematura mort del pare, l'any 1.913. Malgrat això, el seu amor als llibres, la seva prodigiosa memòria, la freqüència amb què assistia als cercles culturals de Barcelona i el fet de ser un gran conversador, van dotar-lo d'una envejable cultura general. 
  A causa de les necessitats econòmiques familiars va haver de treballar en diverses feines, primer a Barcelona i després a Manresa.
  Va fer de secretari i de professor de català i de francès a Caldes, però en acabar la guerra civil va perdre aquesta feina i es va començar a treballar com a senzill escrivent d'oficina a Manresa. Allí van néixer les seves dues filles, l'Elisabet (l'any 1.942) i l'Alba (l'any 1.944).
  Durant aquells anys difícils freqüentava les tertúlies culturals de la llibreria Cal Cirera.
  L'any 1.950, la mort del seu sogre, el mestre pessebrista i cantaire Ricard Feu, la seva ploma que fins llavors (des dels 16 anys) només havia escrit poesia íntima per als seus, pren un altre caire. Escriu i publica "Cantata postrera". Aquest fet va despertar en ell la vocació d'articulista, defensor dels valors d'ètica i estètica.
  Durant 20 anys serà col·laborador constant del periòdic Manresa i després de Castellet, Bages, Serra d'Or, La Moreneta, i dels butlletins del Círculo Familiar Recreativo i de l'Orfeó de Manresa. També escriu ocasionalment al Diario de Tarrasa i al butlletí del Centre Excursionista del Bages. Quan les circumstàncies li ho permeten, en els seus articles alterna el català i el castellà.
  Va morir el 23 d'octubre del 1.974 i, per pròpia disposició va ser enterrat al panteó familiar de la seva mare i ascendents materns, a la casa pairal de Sant Martí de Torroella.
Àngel Serra i Pla.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada