dilluns, 26 de maig de 2014

CINEMA OLÍMPIA

  En Francesc Torrents i Camps va fundà el cinema Olímpia, l'any 1.932.
  Al poble ja existia el cinema Rambla i això va crear una mena de sana competència entre els dos cinemes per aconseguir portar al poble les millors pel·lícules d'aquells moments.
  Amb això el que van aconseguir és estar a l'avantguarda de les projeccions de la comarca.
  La gent en lloc d'optar per un o altre cinema, es va acostumar a assistir a un en la sessió de tarda i a l'altre, en la de nit.
  El cinema es va instal·lar en l'edifici del carrer Gran, número 42, propietat de Rosa Casas.
  Als baixos hi havia el cinema i, al pis, s'hi va instal·lar la seu del Centre Social de Dretes del poble.
  Als primers anys s'hi projectaren pel·lícules com ara "Una vida y un amor", "La vida empieza a media noche" o "Locura de amor".
  L'any 1.936, el Comitè revolucionari de Sant Vicenç el primer que va fer va estar canviar el nom del cinema, perquè el nom li havien posat els qui, segons deien ells, eren els feixistes. El cinema va passar llavors a dir-se Savoy.
  Durant els anys de la guerra però, s'hi van projectar molt poques pel·lícules. Una d'elles va ser "Nobleza baturra" (una de les primeres experiències amb el cinema sonor).
   Al pis superior, es va fer desaparèixer la seu de dretes i s'instal·là la seu del POUM. Per això es va penjar una pancarta a la façana on es llegia: POR LA REVOLUCIÓN Y LA GUERRA.
  Com que la gent no estava per anar al cinema i calia habilitar espais al poble, l'edifici es va destinar a cobrir les necessitats més urgents.
  També va ser la seu d'Esquerra Republicana.
  Per exemple, l'any 1.938 es va convertir, primer en la seu i més tard en habitatge del destacament del batalló de pontoners que s'agrupava al nostre poble.
  En acabar la guerra, el cinema recupera el seu nom original, Olímpia. Però més que per a projeccions, el local fou habilitat per a fer-hi revistes, concerts i teatre, totes aquestes activitats organitzades per l'empresa local d'ESPECTACLES I RITME, fins l'any 1.957.
  En aquells anys hi van actuar orquestres com "montecarlo", "Farrés", "Fantasio", "conjunt Roger's" o "Julio Sandován y su orquesta".
  Pel que fa al teatre, una de les peces que va tenir més èxit fou "la ferida lluminosa" de Josep M. de Sagarra.
  Al programa oficial que es va repartir l'any 1.947 s'informa que l'Ajuntament muntava un festival infantil per a tots els nens i nenes de les escoles del poble.
  El dia 13 de març del 1.948 s'hi celebrà un "Festival - Concurs" per a petits i grans.
  L'any 1.952 els joves d'Acció Catòlica, després d'un llarg període d'inactivitat, van tornar als escenaris amb la interpretació de "Nosaltres perdonem" i la peça còmica "Sindo, el tonto". Segons comenta Miquel Vila, sense voler desmerèixer l'actuació de la resta d'actors, va ser molt aplaudia l'actuació dels joves Fíguls, Pozo, Masafert i Santacreu.


1.946
Tríptic amb la programació que es va oferir durant la Festa Major.
Cedit Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet.

1.948, març
El cantant de moda gràcies a la BBC de Londres, Harry Brampton,
va venir a actuar al poble.
(per error d'impremta, al cartell el nom està mal escrit)
Castellet, número 12.

Programa de festes de Nadal del 1.948
Revista Castellet, número 29.


1.949, gener.
Castellet, número 30.


1.949, març.
Castellet, número 34.


1.949, abril.
Revista Castellet, número 36.


1.949, juny.
Revista Castellet, número 39.


1.949, desembre.
Revista Castellet, número 52.


1950, abril.
Revista Castellet, número 60

1.953
Arxiu Miquel Vila.

1.952, març.
Revista Castellet, número 87.


1.953, març.
Revista Castellet, número 99.

1.953, maig.
Revista Castellet, número 100.

  Com a curiositat, val la pena comentar que al llarg dels foscos anys del franquisme, es va mantenir intacte la pintada de la façana on es llegia CENTRE REPUBLICÀ.

1.954
 A la dreta de la imatge, el cinema Olímpia.
Cedida Rosa Sánchez.

  Quan es va tancar el cinema, en Selga es va quedar l'edifici per a instal·lar-hi el seu taller de cotxes. 
Taller de la Renault (o Can Selga, popularment)
Cedida Rosa Ginferrer.

  En tancar el negoci, l'edifici va estar uns anys abandonat fins que el van adquirir el matrinomi Muntaner- Ginferrer i en aquell emplaçament van construir la seva vivenda i, al baixos, la farmàcia Ginferrer.
  

Cedida Núria Puértolas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada