dimarts, 14 de gener de 2014

POLÍTICA. GENT DEL POBLE

Ordenats alfabèticament pel cognom.

Bosch i Tarrés, Josep
  Nascut a Calders, l'any 1.920 es va traslladar, amb tota la seva família, a Sant Vicenç de Castellet.
  Els seus pares, les seves germanes, Teresina i Adelaida, i ell amb la seva dona i els seus fills, Miquel, Pere i Enric es van instal·lar al número 27 del carrer Maria Gimferrer. Vivien a la planta baixa i al primer pis.
  L'any 1.921, en Josep Bosch, sastre de professió, va muntar una sastreria als baixos i aviat es va fer popular per la seva simpatia i la seva feina. Segons explica Miquel Vila, "vestia persones de totes condicions socials i polítiques i era un home assenyat i molt treballador, però també molt senyorívol".
  Era molt aficionat al futbol, al cinema i a la bona música. Tenia el costum d'anar al bar a fer un cafè després de dinar i de sopar. Allí la feia petar amb els seus amics i coneguts.
  Des que va arribar al poble, anava sovint al Centre d'Esports de Sant Vicenç propietat de Manuel Baró. Va arribar a ostentar el càrrec de vicepresident de la junta del Centre. La majoria dels seus socis eren persones d'ideologia dretana. Les tendències polítiques de Josep Bosch, en aquella època, eren (segons Miquel Vila) liberals, més aviat amb tendència conservadora.
  Després de la dictadura de Primo de Rivera, igual que molts intel·lectuals i polítics del moment, es decantà de ple al camp republicà.
  Va ser el primer batlle republicà del nostre poble. Càrrec que va desenvolupar fins l'any 1.934.
  L'any 1.931 l'Ajuntament que ell presidia va adquirir l'edicifi on hi havia el bar Esportiu de l'actual plaça de l'Ajuntament, per a ubicar-hi la Casa Consistorial.
  Tenia previstes força millores per al poble, com ara la construcció d'una piscina, la pavimentació, l'enllumenat públic, noves clavegueres... però era una mala època per a les inversions. Hi havia un fort dèficit i els ingressos municipals eren molt minsos.
  Segons explica la gent va ser un bon batlle, tot i que no agradés al sector més conservador del poble. Acostumava a escoltar tothom, buscava ajut per als malalts i fins i tot havia ajudat econòmicament, de la seva pròpia butxaca, alguna família del poble. També intentava buscar solucions en problemes entre les diferents entitats del poble.
  Un grup de futbolistes de la localitat van fundar la Penya Bosch, en honor seu.
  Es va afiliar a Esquerra Republicana. Formava part de la societat de l'Ateneu. Aquesta societat també es va incorporar l'any 1.933 al partit.
  Tot plegat va fer que acabés enemistant-se políticament amb els membres de la Lliga.
  El dia 6 d'octubre de 1.934 hi ha una revolta a tot Catalunya per protestar contra la involució conservadora del règim republicà estatal. Hi ha una vaga general i cap a les 8 del vespre el President Companys proclama l'Estat Català.
  A conseqüència d'aquells fets, molta gent va ser empresonada, entre ells, en Josep Bosch.   Però al 1.936, guanyant les eleccions el Front Popular, és elegit com a batlle del poble per segona vegada. El va substituir l'any següent, ja en plena guerra civil, en Josep Llerins i Escuder. 
  Durant la guerra es manifestà en desacord amb la situació creada per alguns partits  i per organitzacions com ara el Comitè Antifeixista. Estava en contra del nombre creixent d'assassinats que al poble, igual que arreu de l'Estat, s'estaven produint amb l'excusa d'afeblir el franquisme. Seguia confiant en Companys i en Azaña i en alguns dels seus companys d'Esquerra Republicana, però dissentia dels extremistes que usaven la por i la violència gratuïta per aconseguir els seus objectius.
  En la guerra va perdre el seu fill Miquel, que era comissari polític.
  A les acaballes de la guerra, al gener de 1.939, com molts altres catalans i republicans de tot l'estat espanyol, es va exiliar. I com molts d'altres va haver de passar pels camps de refugiats (autèntics camps de concentració) i, després, per l'ocupació alemanya.
  Si no s'hagués exiliat, en guanyar les tropes franquistes, l'haguessin condemnat a mort igual que van fer amb el seu col·lega local Jaume Besora i Pasquina.
  El seu domicili va ser un de tants saquejats del poble. Van desaparèixer les màquines de cosir, les planxes, els mobles, les peces de roba... i els seus béns van ser confiscats durant bastant de temps.
  En Josep Bosch finalment es va poder instal·lar, de nou com a sastre, en la localitat de Tennes (Bretanya francesa) amb la seva dona.
  No va poder tornar a causa de les represàlies que es temia. Al poble encara hi havia gent que no el volia. Un d'ells, possiblement, el mossèn (molt proper al règim franquista) a qui Bosch havia fet empresonar en certa ocasió.

  El 13 de febrer de 1.947, als 58 anys, va morir de tuberculosi a l'Hospital de Pontchaillon de Tennes.

  Recull d'unes paraules de Miquel Vila i Villamayor en un acte d'Esquerra Republicana del poble: 



  "Josep Bosch fou membre destacat de l'Esquerra Republicana de Catalunya, no obstant, a l'Ajuntament, com a alcalde, era home que obrava en conseqüència, sense mires partidistes; s'interessava per les coses del poble, tant materials com humanes, car més d'una vegada havia socorregut metàl·licament alguna família necessitada i havia fet tràmists per a ingressar algun malalt al'hospital. Però el caciquisme secular dels pobles, manejat per senyors sense moral i sense escrúpols, des de llur despatx, per sota mà, impedien tota bona marxa en el mandat de Josep Bosch. En honor a la veritat, haig de consignar que a alguns dels partidaris de Josep Bosch els mancava idoneïtat política i bona disposició personal. Ell, això ho sabia i sabia que no podia aconsellar-se i posar confiança en certs confrares dels que en tot moment l'envoltaren"....


Calsina i Padró, Joan
  Figura polèmica, al nostre poble, per a uns va ser un cacic i per a d'altres un home bo i generós.
  Intentarem ser el més objectius possibles.
  Va néixer l'any 1.859. Era el propietari del mas de Sant Joan de Baix (c/ Doctor Tries, 9) i de molts terrenys de la nostra població.
  Casat amb Rosa Gros i Vila, van tenir tres fills, en Josep, en Pere i na Teresa.
  Va ser un gran aficionat a la cacera, sobretot la del senglar.
  L'any 1.885, essent Jutge de Pau, va haver d'intervenir en l'assassinat de Josep Fitó, mosso de Ca l'Oliaire.
  Va ser alcalde del poble en dues legislatures. La primera coincidí amb els fets de la Setmana Tràgica. En aquell moment va haver de prendre mesures dràstiques.
  L'any 1.910 va cedir un habitacle a casa seva per a ubicar una escola per als nens, poc més tard, en cedí un altre per a les nenes.
  L'any 1.911 va tornar a ser elegit com a alcalde, lloc que ocupà durant dos anys.
  L'any 1.913, essent alcalde Albert Armengol, i ocupant el lloc de tinent d'alcalde en Joan Calsina, es van iniciar els tràmits per a la construcció del pont sobre el riu Llobregat.
  L'any 1.918 Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Gimferrer i Francesca Playà, van fer donació dels terrenys per a poder edificar el pont.
  L'any 1.919 una delegació de veïns del poble:



l'alcalde, Àngel Vila i Llonch
Enric Callís
Josep Moll
Joan Puig
el secretari, Pere Canal
Josep Calsina

van anar a Madrid per a gestionar la construcció del pont. Indica Miquel Vila que ells mateixos es pagaren les despeses del viatge.



  L'any 1.920 feu donació dels terrenys de la llavors plaça Nova i va pagar les despeses de la font i del basament per a l'estàtua de Clavé. A proposta de la Societat Coral l'Estrella, la plaça va passar a ser, des del 2 de maig d'aquell any, la plaça Clavé.
  L'any 1.921 va deixar, sense cobrar cap mena de lloguer, els terrenys del davant de casa seva per a destinar-los a camp de futbol. Quan el club va passar a dependre de l'Ateneu, la comissió es va encarregar d'aplanar el camp i de envoltar-lo amb una tanca de fusta.
  A la mort de Joan Calsina, el 2 de febrer de 1.923, la seva família es va fer càrrec de les seves últimes voluntats. El projecte de les Escoles Graduades ja estava enllestit i la família va donar al municipi els 1.532 metres quadrats on es van ubicar les Escoles (ja enderrocades) que es van inaugurar l'any 1.927.
  Més o menys per aquelles dates es va posar el nom de Joan Calsina a l'actual carrer Berguedà.

  En començar la guerra civil, l'any 1.936, la família Calsina es va anar a refugiar a Barcelona per por a les actuacions revolucionàries del moment.


Sallés i Figueres, Jaume

  Va néixer l'any 1.884 a Sant Vicenç de Castellet.
  Sindicalista i polític.
  Era propietari de terres. Al 1.922  va ser un dels fundadors  i directius de la Unió de Rabassaires. Al 1.924 en fou vicepresident del Comitè Central de la comarca del Bages. Al 1.926 en fou el tresorer.
  L'any 1.931 va ser escollit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.
  Va ser un dels comissionats de la Unió de Rabassaires que va pactar amb l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
  L'any 1.932 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya dins les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest càrrec va desenvolupar una intensa activitat dins les comissions d'agricultura i de contractes de conreu a favor dels pagesos no propietaris de les terres que treballaven i també va formar part de la Comissió de la Llei de Contractes de Conreu l'any 1.933.
  En acabar la Guerra Civil, com molts d'altres, va haver de marxar cap a França. Ja no va tornar. 
  L'any 1.975 va morir a Tolosa de Llenguadoc.
  En la fotografia, Jaume Sallés a la dreta, amb abric fosc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada