dimarts, 14 de gener de 2014

CIÈNCIA I TECNOLOGIA. GENT DEL POBLE

Presentats per ordre alfabètic dels cognoms:




Cadevall i Diars, Joan
  
El 23 de juny de 1.846 naixia a cal Coll-de-Torre (Boades). Tot i ser terme municipal de Castellgalí, a causa de la seva proximitat amb Sant Vicenç de Castellet i de formar part de la parròquia local, tant ell com la seva família se sentien molt vinculats al poble.
  Fill de pagesos, des de ben petit, va mostrar el seu poc interès per a dedicar-se a les tasques del camp.
  Va assistir a l'escola elemental de Castellgalí. Allí el seu mestre, en Valentí Llenas, en adonar-se de la seva gran capacitat intel·lectual, recomanà als pares que el portessin a fer els estudis de secundària a l'escola Sant Ignasi de Manresa.
  Quan el pare Ignasi Cabanes passà a regir el Reial Col·legi Terrassenc, se'l va endur com a auxiliar seu. A Terrassa va residir en Joan Cadevall fins a la seva mort.
  L'any 1.866 va finalitzar els seus estudis de batxillerat en Arts; l'any 1.869 en Ciències; el mateix any obtenia el títol de llicenciat en Ciències Exactes; l'any 1.870 fou nomenat professor i secretari de l'esmentat col·legi; l'any 1.873 aconseguia el doctorat i va ser designat director del centre, càrrec que va mantenir fins al 1.901. Aquell any el col·legi va passar a mans de l'orde religiós de Calassanç i en Joan Cadevall, juntament amb els seus col·laboradors, s'establiren a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis i a l'Escola Elemental d'Indústries ( al 1.904 estrenarien la seu de l'Escola Industrial de Terrassa).
  Al 1.880 va formar part d'una comissió per a estudiar noves vies d'ensenyament tècnic; al 1.898 va participar en el Congrés Nacional de Cambres de Comerç (entre 1.897 i 1.900 va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa); va ser fundador de la Creu Roja de Terrassa d'on va ser president fins al 1.903.
  El reconeixement i la fama li van arribar quan al 1.897 va publicar "Flora del Vallès".
  Arran de la seva primera publicació ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 
  Va publicar treballs d'aquesta acadèmia, com també ho feu de la Sociedad Aragonesa de Cièncias Naturales, de la Institució Catalana d'Història Natural...
  Al 1.907 va publicar "Botànica popular" (obra  amb intencions divulgatives). Al 1.908 va començar a publicar "Geografia General de Catalunya" (obra de Francesc Carreras i en la qual Cadevall va aportar la part de botànica). Aquesta obra es va anar publicant per volums, apareixent l'últim al 1.937.
 I finalment  al 1.912 va publicar la seva obra magna "Flora de Catalunya" (6 volums amb un total de 3.177 espècies de plantes).
  Va recopilar un herbari amb 8.000 plantes. L'any 1.921, poc abans de morir, el cedí a la Junta Municipal de Ciències Naturals de Barcelona. Algunes de les espècies recopilades havien estat fins llavors desconegudes i, en honor al seu descobridor, porten el seu nom ( Viola cadevall, hieracium cadevall...).
  Pertanyia també a vàries societats botàniques franceses.
  L'any 1.905 va rebre la medalla d'or de la Societat Internacional de Geografia i Botànica.
  Companys que vénen de Terrassa ens han demanat que afegim a la biografia que, en Joan Cadevall va fundar el Centre Excursionista d'aquesta població.
  Va morir a Terrassa el 1.921.
  Entrevista amb un santvicentí, ex-alumne del doctor Cadevall, Àngel Serra i Pla.

1.953, octubre.
Revista Castellet, número 105.



López de Mántaras i Badia, Ramon
  
Va néixer al poble l'any 1.952.

  "Vaig marxar molt jove de Sant Vicenç i els records que tinc són ja força difusos. Bàsicament podria dir que recordo un poble molt "més poble" que ara, amb molts pocs cotxes pels carrers i poques "teles" a casa amb la qual cosa els dies d'estiu després de sopar els veïns del carrer Doctor Trias, on vaig néixer, treien les cadires al carrer davant de la porta de casa per prendre la fresca i, mentre els grans parlaven de les seves coses, els petits jugàvem a fet i amagar.

Recordo una infantesa molt feliç gràcies a uns pares i unes àvies (malauradament no vaig conèixer cap dels meus dos avis) meravellosos que van fer tot i més per tal que fos un nen feliç.
Van fer importants sacrificis i van treballar molt per tal que jo pogués estudiar més enllà del batxillerat. Res del que he aconseguit hauria estat possible sense la seva ajuda.

Dinar familiar 1.962. A la dreta, en Ramon.

També recordo amb molt afecte l'escola del Senyor Vidal i posteriorment l'Acadèmia Montserrat  on vaig tenir bons mestres. A l'escola els meus amics eren en Jaume Subirana (q.e.p.d.), en  Francesc Serra (q.e.p.d), en Pere Escribano, en Juli Tort, i l'Àngel Forns. També recordo, encara  que més vagament, el Pons, el Farnós i en Rebollo encara que d'aquests tres fa molt de temps que no en sé res.


Jo anava sovint a llegir i estudiar a la biblioteca i puc dir que la que era aleshores bibliotecària, la meva admirada amiga Maria Carme Grauvilardell, em va ensenyar a estimar els llibres i a tenir-ne molta cura (per exemple, se n'assegurava que portéssim les mans ben netes abans de deixar-nos agafar llibres). També recordo força bé les meves participacions com a cantaire a les caramelles i també ballant el ball de faixes i el ball de bastons que vaig ballar uns quants anys. El meu primer any de caramelles jo era dels més petits cantaires. També tinc records molt entranyables de quan cantava a la Coral "Al Vent" on també vaig ser dels més joves cantaires. Ah! i el bàsquet, Amb en Marimon, en Castells i altres vam ser dels primers a "recuperar" (anys abans ja hi havia hagut un equip de bàsquet al poble) el bàsquet al poble a mitjans dels anys 60. Jo només vaig jugar una o dues temporades, ja que a l'octubre de 1968 vaig marxar cap al País Basc a estudiar, però el basquet de Sant Vicenç no va perdre res, ja que jo no es pot pas dir que fos un bon jugador! Menys mal que el meu germà anys després va ser un bon jugador de bàsquet i va fer quedar bé el cognom "López de Mántaras" en el bàsquet de Sant Vicenç!

Ah! i una anècdota divertida, que potser el bon amic Quim Casajuana encara recorda, és que un cop vaig fer una prova per ser cantant dels D'CHADOS! Crec que els hi va agradar (oi Quim?) però no em vaig acabar de decidir i a més ja tenia decidit marxar al País Basc i per tant la meva "carrera" de cantant hauria estat en qualsevol cas ben curta."

                                                                                text afegit per Ramon Lopez de Mántaras



  L'any 1.968, amb només 16 anys, va marxar cap a Mondragón per a estudiar Enginyeria Tècnica a l'Escola Universitària.
  Al 1.973 rep del Ministeri d'Educació un préstec per a graduats  que li permet anar a Tolouse per a treure's la Llicenciatura d'Electrònica i Automàtica. El govern francès li va concedir una beca i el Laboratori d'Automàtica i d'Anàlisi de Sistemes del Centre Nacional d'Investigació Científica Francès (L.A.A.S.) el va acollir per a fer treball de recerca durant 3 anys. Aquest treball li permet presentar una tesi sobre robòtica amb la qual va obtenir el Doctorat d'Automàtica. El seu treball era un sistema d'ordinador que permetia a un robot (consistent en una mà artificial) reconèixer la forma d'un objecte, només agafant-lo.

  Gràcies a dues beques, una de la Universitat de Mondragón i una altra de la Universitat de Berkeley, l'any 1.977 entra a la Facultat d'Infòrmàtica de la Universitat de Califòrnia per a ampliar estudis i seguir el seus treballs de recerca.
  Posteriorment, el Laboratori de la Universitat de Berkeley el va contractar com a investigador, la qual cosa li va permetre fer una altra tesi i aconseguir un Màster en Informàtica.
  A finals de 1.979 torna de Califòrnia i entra com professor d'informàtica a la Universitat de Mondragón (d'octubre 1.979 a setmebre de 1.980) i com a investigador al centre d'investigacions tecnològiques IKERLAN, també a Mondragón.
  En la imatge inferior, en Ramon en una xerrada al poble.

  L'octubre 1.980 entra com a professor assistent a la Facultat d'Informàtica de La Universitat Politècnica de Barcelona, al gener de 1.982, com a professor adjunt i, a partir de 1.985 com a professor titular.
Al juny de 1.986 entra com a Investigador Cienífic al CSIC en el Centre d'Estudis Avançats de Blanes on
funda el departament d'investigació en Intel·ligència Artificial i, a partir de gener de 1.989, és nomenat
Professor d'Investigació. A la tardor de 1994 funda l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, del qual n'és Director. Durant els mesos de març i abril de 2013 és professor visitant a la Universitat de Tecnologia de Sydney. Durant el mes d' octubre del mateix any és professor visitant a la Universitat de Western Sydney i el 2014 és nomenat professor visitant distingit a la Universitat de Tecnologia de Sydney. Per tant, la seva activitat de recerca científica actualment la desenvolupa a cavall entre Barcelona i Sydney.


  Ha col·laborat en moltes publicacions, ha escrit llibres, ha participat en un gran nombre de xerrades i conferències, i ha estat guardonat amb diferents premis dins el camp de la informàtica.


A la xarxa podeu trobar molta informació sobre els seus treballs. Aquí hi ha alguns dels enllaços:
http://www.iiia.csic.es/es/individual/ramon-lopez-mantaras                                                                   Cedida Ramon López de Mántaras
http://www.iiia.csic.es/~mantaras/
http://www.lideresacademicos.net/ramon-lopez-de-mantaras


Moll i Gimferrer, Josep (metge)


  "El més petit dels 8 fills de Joan Moll Domènech i Maria Gimferrer Sallés, estudia el batxillerat al Reial Col·legi de Terrassa. El 1895, es trasllada a Barcelona per cursar els estudis a la Facultat de Medicina, llicenciant-se l’any 1902. 








En els primers anys de carrera -amb altres companys de la seva promoció com Pere Barrufet, Jesús M Bellido, Josep Calvet, Ramon Pla i Humbert Torres, per citar-ne alguns ben coneguts- funda La Xeringa, societat mèdica de caràcter lúdic i satíric de la que Josep Moll, com la majoria dels que sobreviuen, en formen part fins a l'esclat de la Guerra Civil.

1.900. Companys de La Xeringa.
Dijous gras a Vallvidrera
(Fons García Moll)
Josep Moll Gimferrer és al centre de la imatge, de peu a la tercera fila, amb barret de copalta i vestit gris amb mocador blanc a la butxaca. Darrera seu, amb barba i bigoti, Jesús Maria Bellido Golferichs. A la segona fila des de l'esquerra, de peu, el primer és Humbert Torres, anys més tard alcalde de Lleida i diputat a Corts. El tercer, Pere Pallàs Valls. Dos més a la dreta, Claudi Tricaz i Pere Barrufet –amb barretina-. De peu i primer a la dreta, el banyolí Candi Corominas Illa. Muntanya de Vallvidrera, 1900. [Fons Garcia Moll. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM)]

Orla de graduació.
Curs 1901-1902
En Josep Moll es gradua amb 24 anys.
(Fons García Moll)
 Acabada la carrera, especialista en Medicina Interna, s’estableix definitivament a Barcelona on obre la seva consulta a un pis del carrer Girona núm. 24. Sis anys després, hi viurà amb la seva esposa Maria del Remei Casany Redortra i les seves filles Maria de l’Assumpció i Montserrat fins al 1918, quan la dona mor víctima de l’epidèmia de grip ‘’espanyola’’. Ell no es torna a casar.

El matrimoni Moll Cassany amb les dues filles Maria de l’Assumpció i Montserrat, 
 1916. [Modest Garcia Moll]

1.912. Companys de La Xeringa.
Dijous gras a Vallvidrera.
Josep Moll Gimferrer, assegut el primer a l’esquerra de la segona fila, i Jesús M Bellido, a la mateixa fila el segon per la dreta, tornen a trobar-se amb el grup de La Xeringa un Dijous-Gras a l’Hotel Panorama de Vallvidrera, 1912. [Fons Garcia Moll. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM)]

Josep Moll Gimferrer és estretament vinculat al Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació el 1920 fins a la seva dissolució el 1936. Esdevé secretari l’any 1923 just en el moment que el Sindicat col·loca els seus candidats entre els membres de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El 1924, és nomenat tresorer i el 1927, director del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya. El 28 de juny de 1928, l’Assemblea del Sindicat el nomena president en substitució de Ramon Vila d’Abadal. Moll ostenta el càrrec fins al 1933 i, malgrat que són uns anys convulsos políticament, el seu mandat al front del Sindicat inicia una etapa d’expansió gremial que culmina amb la inauguració del Casal del Metge a la Via Laietana de Barcelona el 10 de desembre de 1932 d’acord amb el projecte que s’havia aprovat en l’Assemblea Extraordinària del 9 d’octubre del 1929 i finançat amb subscripcions dels membres del Sindicat.

1.931, 6 de març
En Josep Moll col·locant la primera pedra
del futur Casal del Metge.
(Fons García Moll)
Col·locada la primera pedra del Casal del Metge, la nombrosa comitiva de metges catalans assistents a l’acte posa per a la càmera. Distingim, d’esquerra a dreta a la primera fila: Ramon Sarró Burbano, segon, Josep Moll Gimferrer, cinquè, Enric Fernández Pellicer i Manuel Corachán, setè i vuitè. Al darrera seu, tocant la paret, Hermenegild Puig Sais i Pere Nubiola. A dalt, Ramon San Ricart és el cinquè. [La Vanguardia, 7 de març de 1931]

Acte d’inauguració del Casal del Metge, presidit per Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, amb l’assistència de Lluis Companys, president del Parlament de Catalunya, Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, Domènec Batet, comandament militar i cap de la Quarta Divisió Orgànica i Oriol Anguera de Sojo, fiscal del Tribunal Suprem de la República. El president del Sindicat de Metges de Catalunya, Josep Moll i Gimferrer, assegut a l’esquerra del president Macià. Al seu darrera, d’esquerra a dreta, reconeixem: Joaquim Trias, August Pi-Sunyer, Joan Freixas i Ferran Casadesús. Barcelona, desembre de 1932. [Foto Branguli. ANC].

  Distingit amb la Medalla de la Creu Roja de 2ª Classe d’Alemanya de l’any 1925, on ha viatjat com a representant del Col·legis de Metges el mateix any, Josep Moll Gimferrer, malgrat morir jove, és objecte de significats reconeixements. El 5 de maç de 1931, és nomenat Primer President Honorari del Col·legi de Metges de Barcelona, títol que li és lliurat en un multitudinari acte d’homenatge que li reten els presidents dels quatre Col·legis de Metges de Catalunya, consellers dels Sindicat i entitats filials, els representants de les institucions acadèmiques, científiques, mèdiques i sanitàries de Barcelona.
 Encara el 1931, Moll Gimferrer esdevé membre del Consell Tècnic Sanitari de la Generalitat de Catalunya, encarregat de la redacció d’una de les Ponències de Sanitat que es lliura al president Francesc Macià. 

Una Comissió del Col·legi de Metges de Catalunya lliura al president Francesc Macià la ponència de Sanitat redactada pels seus membres. Entre la comitiva, al davant i d’esquerra a dreta: Antoni Peyri Rocamora, el president Macià, Josep Moll Gimferrer –president de la Comissió i del Sindicat de Metges de Catalunya- i Pere Domingo. Palau de la Generalitat, 31 octubre 1931. [Fotògraf J Domínguez | Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)]

El 1935, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i ingressa amb el discurs l´Art de Curar. El metge en la vida social moderna. El 1936, l’Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana l'escull vocal de la seva junta durant el Congrés que es celebra a Perpinyà el 8 de juliol. Anys més tard, el seu bust presideix la seu del Casal del Metge. Segueixen els passos de Moll Gimferrer, el seu net cardiòleg, Modest Garcia Moll, i el seu besnét, Xavier Garcia-Moll Marimón.

                                                                               Text de Modest García Moll



 Trias i Caminals, Ramon (metge)
Veiret i Amat, Joan (metge)
  Va néixer a Barcelona l'any 1.888 on va estudiar medicina i es va llicenciar l'any 1.912. Va començar a treballar com a metge rural a Sant Feliu Sasserra, Oristà i agregats. Posteriorment va treballar a Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i part del terme municipal de Manresa. També va exercir la medicina del treball a les mines de potassa de Súria i a diferents indústries tèxtils.
  Entre els anys 1.924 i 1.928 va ser l'alcalde de Sant Feliu Sasserra. 
  Molt aficionat a la fotografia, va deixar una important obra gràfica.
  Heus aquí un fragment del llibre de Luís Guerrero Sala sobre el doctor Joan Veiret.








Vives Casajuana, Salvador (psiquiatre)

  En Salvador Vives va néixer a la masia de Les Vives, l'any 1.886.
  Un cop aprovat el batxillerat, va anar a estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona on es va llicenciar l'any 1.909. Més tard ho va fer a la Facultat de Medicina de Madrid (se suposa que per a fer l'especialitat), on es llicencià l'any 1.921.
  L'any 1.916 va aprovar les oposicions obtenint així la plaça de Metge-director del Manicomi de Salt, que pertanyia a la Mancomunitat de Catalunya. Aquelles oposicions les va aprovar solament amb un vot a favor. El motiu: haver parlat en català als pacients.
  En Salvador Vives considerava que si els pacients eren catalans, se'ls havia de parlar en la seva llengua, però sembla ser que aquesta no era la mentalitat de la majoria dels components del tribunal que l'examinava.
  Per despit, va renunciar al càrrec i l'any següent s'hi tornar a presentar. Va ser l'únic candidat i, en aquesta ocasió van ser reconeguts els seus coneixements i la seva vàlua humana com a metge de malalties mentals.
  Durant el temps que va ser a Salt, va treballar sobretot problemes com l'alcoholisme, la paràlisi, el règim alimentari psiquiàtric i es va dedicar de ple a l'estudi i millora de l'organització de l'assistència psiquiàtrica.
  L'any 1.920 Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, el va triar per anar  a estudiar els Serveis Psiquiàtrics i l'Assistència Familiar de França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. Va aprofitar aquests viatges per a escriure un estudi sobre el tema.
  Aquests viatges i la relació amb els especialistes que va anar coneixent van completar la seva formació professional. Va ser llavors quan va decidir posar-se a treballar per tal d'organitzar l'Assistència Psiquiàtrica a Catalunya.
  Però va arribar el cop d'Estat de Primo de Rivera i la dictadura. En Salvador Vives no es va voler doblegar a aquell règim i va declinar els oferiments de càrrecs que li feren. Va començar, llavors, la tasca que propugnava, en solitari.
  L'any 1.931, Francesc Macià el va reincorporar a als Serveis Tècnics de Psiquiatria de la Generalitat que, fins aquell moment havien quedat paralitzats. Llavors es va crear, emulant l'assistència psiquiàtrica europea, el Patronat de Malalts Psíquics.
  L'any 1.932, la Generalitat el nomena cap d'aquest serveis, on va treballar amb molt d'èxit.         Però l'any 1.936 comença la guerra civil i aquest projecte queda estroncat.
  Es va exiliar a França.
  L'any 1.937, com a representant del govern de la Generalitat, va exposar el seu programa "L'Assitència Psiquiàtrica a Catalunya" durant el segon Congrés Internacional d'Higiene Mental.
13 de desembre del 1.936
Casal del Metge de Barcelona.
Imatge de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
  La imatge superior correspon a la Presidència de l'Assemblea d'Orientació Sanitària i Assitència Social.
  D'esquerra a dreta: Salvador Vives i Casajuana (director dels Serveis Psiquiàtrics de Catalunya), Fèlix Martí i Ibáñez (director general de la Conselleria de Santitat i Assitència Social), Marià Martínez (Conseller municipal de sanitat), Joaquim Trias i Pujol (president de l'assemblea), August Brossa i Vinzia (president del Col·legi de Metges de Barcelona), un representant de la Lliga catalana d'Higiene Mental), 
  En acabar la guerra va tornar a Barcelona. Seguí la seva tasca escrivint, investigant i viatjant tot i romandre desvinculat de qualsevol activitat oficial.


Salvador Vives al casament dels neus nebots Joan i Glòria Vives.
Arxiu Miquel Vila.

  L'any 1.950 va participar al Primer Congrés Mundial de Psiquiatria, a París.
  L'any 1.952, també a París va rebre el reconeixent a la seva tasca durant el centenari de la Societé Médico-Psychologique.
  A Barcelona va estudiar la gerontologia i les causes de la vellesa prematura.

  Pocs dies abans de la seva mort, va comunicar al seu advocat que tenia enllestit i a punt de dur a la impremta un llibre que li havia costat molt anys de treball, sobre l'envelliment del cervell.
  En Salvador Vives Casajuana va morir el 15 de maig del 1.965, als 79 anys. Mai ningú no va saber trobar l'obra que li havia portat tant anys de treball.
  En morir vidu i sense descendència va llegar tots els seus ben monetaris, terrenys i immobles per tal que es crees una fundació benéfico-cultural de caràcter privat. Va formà part com a membre d'aquesta fundació el seu amic Heribert Barrera.
  Neix així la Fundació Salvador Vives i Casajuana.
http://www.ccfundacions.cat/fundacions/fundacio-salvador-vives-i-casajuana
http://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351102/480134
http://www.todostuslibros.com/editorial/fundacio-salvador-vives-casajuana
i d'altres.

Algunes de les seves obres :
Barcelona s'inhibeix.
Consideracions sobre un cas de ciclotímia.
Els partits obrers i els intel·lectuals.
Per què els obrers han d'organitzar-se.
L'obrer malalt.
Mecanisme de la Psicoteràpia.
Reportatge sobre el Manicomi de Salt.
L'assistence de alenes en Espagne.
El problema de l'alcoholisme.
Preservació i lluita contra les malalties mentals.

Càrrecs importants que va ostentar:
Vicepresident primer de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències mèdiques de Catalunya.
Vicepresident de la Societat Psiquiàtrica i Neurològica.
Redactor en cap de "El Annals de la Medicina".
Secretari General del Sindicat de Metges de Catalunya i Balears.
Secretari General de l'Associació General de Metges de Llengua Catalana.
Secretari General dels Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Secretari General de la Lliga Catalana d'Higiene Mental.
Vocal de la Junta Directiva del Col·legi de Metges de Catalunya.
Soci corresponent de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Membre associat estranger de la Secció Médico Psychologique de París...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada