diumenge, 5 de gener de 2014

BIBLIOTECA

  
  S'aprova la sol·licitud de l'Ajuntament a la Diputació de Barcelona:


Comunicat publicat el desembre del 1.949
a la revista local Castellet, número 51.

  El primer local de la biblioteca, al carrer Maria Gimferrer núm. 18, només disposava d'un espai de 75 m2, on hi cabien poc més de 2.500 llibres. Correspon a la zona on ara hi ha la biblioteca infantil i el magatzem.
  Es va inaugurar el 18 de juliol de l'any 1.950 i n'eren les bibliotecària Eulàlia Matas i Pilar Boleda i Isarra.

  "El dia 18 de juliol de l'any 1950 Sant Vicenç de Castellet visqué una efemèride inoblidable: la inauguració de la seva biblioteca, fruit de l'acord entre l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Vicenç, amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de Manresa.
  Presidia l'Ajuntament l'alcalde Alfons Marigot. Dues bibliotecàries tingueren cura de la selecció i organització del material: la Pilar Boleda Isarra i l´Eulàlia Mata Garriga. Conxita Cuñado i, més endavant la Marcel·lina Grau Serra (que encara hi treballa i ja és tota una institució), es cuidaren de les tasques de subalterna. Tant la Pilar Boleda com l'Eulàlia Mata han deixat escrit al periòdic local Castellet amb quina il·lusió i entusiasme fou rebuda la biblioteca pels santvicentins.
  L'Eulàlia, que ja es quedà com a directora interina, començà la seva tasca amb una professionalitat i dedicació extraordinària. De bell antuvi es cuidà d'anar encarrilant i consolidant l'allau de nens i nenes que inundaven materialment la biblioteca, al mateix temps que aconseguia que la sala de lectura (única, i de només 75 m2) fos compartida per infants, joves i adults. L'Eulàlia, entusiasta, vital i tendre anà inculcant per tots els mitjans als santvicentins el plaer de la lectura i també la idea que a la biblioteca hi trobarien les solucions a tots els seus problemes culturals.

  Al mateix temps, encetà la vessant d'obertura a l'exterior, col·laborant amb les entitats santvicentines que tot just sortien del malson de la postguerra, i que ja començaven a actuar, encara que molt tímidament, com per exemple el Centre Excursionista, l'Agrupació Sardanista, etc. La col·laboració amb les escoles del poble fou també molt intensa i positiva. Ella sempre parlava amb molt agraïment dels professors.
  Avui queda, doncs, demostrat, que el pas de l'Eulàlia no ha estat ni serà oblidat, perquè ella va posar els fonaments que han permès anar-hi bastint la biblioteca present i futura. I ho féu des del vessant pedagògic i humà, cosa que no és d'estranyar provenint d'una família especialista en la ciència pedagògica i en el desenvolupament intel·lectual dels infants (la seva mare, l'Àngels Garriga, té una bona colla de llibres infantils publicats, i la seva germana Marta ha estat una gran impulsora de l'actual renovació pedagògica)."        
                                                                                           El Breny n. 269

  Segons en Miquel Vila, entre els anys 1.949 i 1.950 l'edifici número 1 de la plaça de l'Ajuntament, on estava ubicada la botiga de queviures LA CONFIANZA (propietat de J. Subirana), va ser comprat per la Caixa d'Estalvis de Manresa i enderrocat. Es va construir llavors un edifici nou. Als baixos s'hi va insta·lar una agència de l'esmentada Caixa (que més tard seria Correus i actualment són dependències de l'Ajuntament) i van reservar un espai de la planta, el que dóna al carrer Maria Gimferrer, que fou cedit a l'Ajuntament per a ubicar-hi la Biblioteca Popular del poble. 
  Informació publicada a la revista Castellet, número 64, el mes de juliol de l'any 1.950.


 Programació de la inauguració.
Normes de la biblioteca.

Inauguració 1950.
Bisbe Perelló, Mn Joan Orriols, director de Caixa Manresa
Imatge de Josep Marimon. Col·lecció Local de la Biblioteca.

  En la inauguració,després d'acabar els parlaments, es van lliurar dues llibretes d'estalvi amb 1.000 pessetes cadascuna a les dues persones de més edat del poble; 414 llibretes als nens i nenes de les escoles del poble;  i unes altres tantes als obrers de les empreses de la localitat.
  La festa es va clausurar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Ajuntament, a càrrec de "La Principal del Bages" i una actuació de l'"Esbart Santvicentí".



1.950, juliol.
Revista Castellet, número 65.



















































1.950, juliol.
Revista Castellet, número 65.





























1.950, agost.
Revista Castellet, número 66.





  El dia 1 de juny del 1.951, un cop aconseguit el permís de la Central de les Biblioteques Populars, la biblioteca de Sant Vicenç estrena el servei de préstec de llibres. Això sí, amb determinades condicions:

 1.951, maig.
Revista Castellet, número 77.

 1951
  Cedida Carme Grauvilardell
  Eulàlia Mata i Garriga
  Nascuda a Saifores, municipi de Banyeres del Penedès, comarca del Baix Penedés, era filla de la il·lustre pedagoga Àngels Garriga i germana de la pedagoga i política Marta Mata i Garriga.
  La seva tasca al poble fou molt important en els inicis de la nostra biblioteca popular.
  A Saifores, amb el fons familiar es va iniciar la Biblioteca Marta Mata que, al llarg dels anys i diferents donacions s'ha anat fent cada cop més important.
  La sala infantil de la biblioteca, porta el nom de l'Eulàlia Mata, en record  a la seva tasca.
  Va guanyar la plaça en propietat, per oposicions, el mes de maig de l'any 1.951.
Revista Castellet, número 77.

  Trobareu més informació a l'enllaç de l'Arxiu de El País:

http://elpais.com/diario/2006/09/11/catalunya/1157936855_850215.html


  Com a curiositat d'aquella època, ens han explicat que per tal d'incentivar que la canalla anés a la biblioteca, l'Eulàlia Matas els donava uns  diners per assistir diàriament.  Al nens els donava 15 pessetes i a les nenes 10 pessetes.
  També s'organitzaven concursos de redaccions. Els premis eren lots de llibres.
  En el 50 aniversari de la nostra biblioteca, la Maria Carme Grauvilardell, successora de l'Eulàlia, li va retre un homenatge al qual hi va assistir la seva família.
  Podeu trobar la informació a El Breny, número 269

http://www.elbreny.com/breny269/biblioteca269.htm

El dia 18 de juliol de l'any 1950 Sant Vicenç de Castellet visqué una efemèride inoblidable: la inauguració de la seva biblioteca, fruit de l'acord entre l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Vicenç, amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis de Manresa.

Presidia l'Ajuntament l'alcalde Alfons Marigot. Dues bibliotecàries tingueren cura de la selecció i organització del material: la Pilar Boleda Isarra i l´Eulàlia Mata Garriga. Conxita Cuñado i, més endavant la Marcel·lina Grau Serra (que encara hi treballa i ja és tota una institució), es cuidaren de les tasques de subalterna. Tant la Pilar Boleda com l'Eulàlia Mata han deixat escrit al periòdic local Castellet amb quina il·lusió i entusiasme fou rebuda la biblioteca pels santvicentins.

L'Eulàlia, que ja es quedà com a directora interina, començà la seva tasca amb una professionalitat i dedicació extraordinària. De bell antuvi es cuidà d'anar encarrilant i consolidant l'allau de nens i nenes que inundaven materialment la biblioteca, al mateix temps que aconseguia que la sala de lectura (única, i de només 75 m2) fos compartida per infants, joves i adults. L'Eulàlia, entusiasta, vital i tendre anà inculcant per tots els mitjans als santvicentins el plaer de la lectura i també la idea que a la biblioteca hi trobarien les solucions a tots els seus problemes culturals.

Al mateix temps, encetà la vessant d'obertura a l'exterior, col·laborant amb les entitats santvicentines que tot just sortien del malson de la postguerra, i que ja començaven a actuar, encara que molt tímidament, com per exemple el Centre Excursionista, l'Agrupació Sardanista, etc. La col·laboració amb les escoles del poble fou també molt intensa i positiva. Ella sempre parlava amb molt agraïment dels professors.

Com a símbol de la continuïtat que ha tingut la biblioteca, hi ha en aquests moments (i fins el dia 18 de juny) una exposició sobre la trajectòria de l'Agrupació Sardanista, amb motiu del seu 50è aniversari, on, conjuntament amb material propi de l'Agrupació, s'hi mostren molts programes recollits en el fons local de la biblioteca. I, curiosament, també l'autora del projecte del monument a la sardana (també exposat a la biblioteca), és l'Elisa Arimany, prestigiosa artista que exposa arreu del món i que és precisament una de les lectores que es van inscriure a la secció de préstec de la biblioteca l'any 1951, ara fa 50 anys.

Avui queda, doncs, demostrat, que el pas de l'Eulàlia no ha estat ni serà oblidat, perquè ella va posar els fonaments que han permès anar-hi bastint la biblioteca present i futura. I ho féu des del vessant pedagògic i humà, cosa que no és d'estranyar provenint d'una família especialista en la ciència pedagògica i en el desenvolupament intel·lectual dels infants (la seva mare, l'Àngels Garriga, té una bona colla de llibres infantils publicats, i la seva germana Marta ha estat una gran impulsora de l'actual renovació pedagògica ).

Acabarem dient que actualment la biblioteca ofereix més. Les noves tecnologies han donat pas a un concepte molt més ampli de la funció de la biblioteca, la de proporcionar a l'usuari no tan sols els llibres, sinó també tot tipus de suports documentals (discs compactes, vídeos, disquets...) i, amb l'ajuda inestimable dels mitjans informàtics ens són permeses tot tipus de recerques.

Les persones, i fins i tot les institucions no són eternes, ni ho han d'ésser. Els signes del temps els fan canviar. Però la realització dels grans moments com la inauguració de la biblioteca i el record de l'Eulàlia sí que els hem de fer eterns.

El Breny, 296
1.951
Revista Castellet, número 78.


1.952, setembre.
Entrevista a Eulàlia Mata i Garriga.
Revista Castellet, número 93.


1.952, desembre.
Text d' Eulàlia Mata, recomanant la lectura de novel·les.
Revista Castellet, número 96.


Carme Grauvilardell
  
  L'any 1.958 entra, com a nova bibliotecària.
  Un dels costums que tenia la Maria Carme Grauvilardell era el d'inspeccionar les mans de la canalla abans de donar-los un llibre. Els feia anar a rentar i després els vigilava les mans.
  Aquí en teniu una mostra. La Carme inspeccionant les mans d'en Josep Prenyanosa, abans de començar la lectura.

1.957
Fotografia de Joan Preñanosa.
Cedida Josep Prenyanosa.

    A l'Arxiu de l'Escola de Bibliotecàries, que actualment es troba a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, en Jordi Trillo ha trobat aquestes dues imatges de la promoció que hi va estudiar entre els anys 1.953 i 1.956, on hi podem veure la Carme.
 A la tercera fila, la quarta començant per l'esquerra.
La noia que es veu a primer terme de la imatge.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona.


Entrevista de El Breny a Carme Grauvilardell.


Marcelina Grau
  Ha estat durant 50 anys l'ajudant de la biblioteca municipal. Treballant al costat de la Carme, i més tard de l'Asummpta, la Marcelina ha estat una presència constant, disposada a donar un cop de mà amb la canalla, folrar els llibres, trastejar amunt i avall.
  Als seus 70 anys i, més per obligació que per pròpia decisió, es jubila del seu treball.



El Breny, número 344
febrer del 2.009.

1.959, 14 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.

1.959 Vetllades culturals.
Arxiu Ricard Gomis.


1.960
La Rosa, amb la padrina, Maria Ribera i Tatjé.
La Maria Carme llegint i la Marcel·lina al costat de la prestatgeria.
Cedida Rosa Guardiola.

1.960
Els germans Antoni i Rosa Guardiola Cortina
han anat a escoltar un conte que explica la Maria Carme.
Cedida Rosa Guardiola.


Del llibre Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat fins als nostres dies.

  Als anys seixanta es va muntar un grup de lectura. Uns quants joves anaven pels pobles a llegir per a altra gent. Sembla ser que aquesta va ser una de les moltes iniciatives del mossèn, en Josep Rovira.
  La imatge següent va ser presa l'any 1.960 durant unes Jornades Culturals.

Cedida Josep Bach.


1.963, 30 d'abril.
Arxiu Ricard Gomis.


1.963, 21 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.
1.970 17 de gener.
Arxiu Ricard Gomis.

Imatge de "El Breny"1.973 Xerrada.
 1.979
Imatge de "El Breny"
Activitats
Cedida Carme Grauvilardell.
1.981, 23 de maig.
Arxiu Ricard Gomis.

1.981, 4 de juny.
Arxiu Ricard Gomis.

Nota: El recull d'aquesta pàgina web s'atura, aproximadament, a l'any 2.000.

Cartells sense data d'activitats de la Biblioteca



Inauguració de l'ampliació i nom propi.

  Al desembre de l'any 1.983 la biblioteca es renova i s'amplia. L'Ajuntament compra 200 metres quadrats dels baixos de l'edifici construït l'any 1.981, ubicat al carrer Maria Gimferrer, números 16 i 18. es fa una celebració per a la seva nova inauguració amb la participació de mossèn Salvador Bardulet i Palau.
  La biblioteca ja té nom propi: Biblioteca Popular Salvador Vives Casajuana.


http://www.elbreny.com/breny271/bardulet.htm


  La Biblioteca serà un centre cultural del poble on s'hi faran xerrades, exposicions, concerts... Ha estat i segueix essent un referent cultural per a tot el poble.
  El dia 9 es fa una xerrada, una actuació de la Coral Al Vent i una audició de sardanes.
  El dia 10 pel matí els nens i nenes de les escoles fan lliurament d'un obsequi i actua l'il·lusionista MAC-MISTER DOLAR. Al vespre hi ha una audició de música de cambra.



Arxiu Miquel Vila.
Arxiu Miquel Vila.








                         1.983
                             Arxiu Miquel Vila.


Retalls
27 d'octubre de 1.988
Regió 7

1.993 HOMENATGE A CARME GRAUVILARDELL

  El mes de desembre de l'any 1.993 es fa un homenatge a Maria Carme Grauvilardell pels seus més de 35 anys com a bibliotecària i per la seva gran dedicació.


Arxiu Miquel Vila.

Regió 7

Parlament que en Miquel Vila va dedicar a la seva bona amiga.

1.996 JUBILACIÓ DE LA CARME

Gener 1.996

2.001 CELEBRACIÓ 50 ANIVERSARI

Arxiu Miquel Vila.


CLOENDA DEL 50è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA S.VIVES CASAJUANA
El Breny, número 269



Inauguració de la Biblioteca el 18 de juliol de 1950, amb la presència del bisbe Perelló; el director de Caixa de Manresa, Sr. Domènech; i el rector de la parròquia, Mn. Joan Orriols. Foto de Josep Marimon Costa. Col·lecció Local de la Biblioteca Salvador Vives Casajuana.La nostra biblioteca Salvador Vives Casajuana posa punt i final a la celebració del seu 50è aniversari amb dos actes plens de records i emotivitat. A la biblioteca, dissabte dia 9 a la tarda, començava l'acte institucional amb l'assistència del diputat de Cultura, Sr. Joan Francesc Marco; la cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Assumpta Bailac; l'alcalde de Sant Vicenç, Joan Montsech; la regidora de Cultura, Glòria Torner; M. Carme Grauvilardell, penúltima bibliotecària; i Assumpta Haro, que està al càrrec de la biblioteca des de novembre de 1997 i que, seguint la línia endegada per la M. Carme, fa que quan estàs a la biblioteca no tinguis només la sensació de ser en un lloc de cultura, sinó que, com popularment es diu, "sembla que siguis a casa teva", pel tracte cordial i atent que sempre es rep.Festa del Llibre l'any 1970El primer local de la biblioteca, al carrer Maria Gimferrer núm. 18, només disposava d'un espai de 75 m2, on hi cabien poc més de 2.500 llibres. Actualment, el local compta amb 250 m2, 20.000 llibres, i 3.000 audiovisuals (CD i vídeos).

La "nostra" biblioteca ha estat sempre un lloc per viure la cultura, on pots triar i remenar el que et fa falta, i on sovint, una vegada acabat l'horari oficial, es feien (i es continuen fent) actes culturals de temes tan diversos i interessants que sempre queden ganes de tornar-hi. És per això que la nostra biblioteca és una de les més actives i concorregudes de la comarca.

Encetà l'acte institucional el diputat Sr. Joan Francesc Marco, que mostrà la seva admiració per la vitalitat de la biblioteca i es comprometé públicament a recolzar amb fermesa tot el que es faci, a fi i efecte d'aconseguir un nou emplaçament més idoni per adaptar-se a les noves necessitats. Continuà el Sr. alcalde, Joan Montsech, afirmant que la biblioteca ja és una de les prioritats dels projectes futurs del consistori. Tot seguit, la M. Carme Grauvilardell féu una pinzellada sobre la personalitat i professionalitat de l'Eulàlia Mata, primera bibliotecària. La presència de la seva família (filla, gendre, germanes i nétes), que agrairen emocionades el record, encara féu més emotiu l'acte. A continuació, i com una prova més que la biblioteca està disposada a assumir tots els reptes que ens porti el futur tecnològic i informàtic, en Ramon López de Mántaras, fill il·lustre del poble, parlà del llibre en suport electrònic, un llibre que tindrà aspecte i tacte de paper sense ser-ho, i que permetrà en una sola pàgina acumular tot el contingut d'un llibre.
 
Josep Bach va encendre la falla del 50è aniversari de la BibliotecaLuciana Losada va meravellar tots els presents amb la seva creació

Josep Bach encén la falla.                                                            Luciana Losada i la seva creació

La falla commemorativa del 50è aniversari de la biblioteca, dissenyada per l'artista local Luciana LosadaUna vegada acabat l'acte, tingué lloc un petit refrigeri i una bona tertúlia entre els assistents, que també visitaren l'exposició que, amb motiu del 50è aniversari de l'Agrupació Sardanista, s'inaugurà a la sala infantil de la biblioteca. Tot seguit, ens desplaçàvem xino-xano fins a la plaça de l'Onze de Setembre per admirar la bonica falla del llibre gegant que l'artista local Luciana Losada va crear per celebrar aquest 50è aniversari.

                                                                                                                                                                              Falla commemorativa, creada per
                                                                                                             Luciana Losada.
La conducció de la festa per part de la Iolanda, amb la col·laboració del grup de teatre Cul-i-seu contribuí a aconseguir un alt èxit de participació. La gent, i molt especialment els menuts quedaven bocabadats davant d'aquell llibre tan gran (2´5m d'alçada per 2 m de base), amb tot de coneguts personatges de contes infantils. Com que la falla s'havia de cremar i ningú no volia que aquells petits i famosos personatges dels contes es cremessin, s'organitzà un acte popular per indultar-los, i van ser sortejats i cedits a les escoles del poble.

A l'hora d'encendre la falla, en Josep Bach, un dels lectors més antics de la biblioteca, encengué la flama que va anar consumint a poc a poc aquell muntatge gegant, que escampà volaines pertot, recordant l'aniversari tan important de la nostra estimada biblioteca.

Alfons 
Núm. lector 718


  Durant l'acte d'inauguració de la nova biblioteca, es farà un homenatge a la primera bibliotecària, Eulàlia Matas(1929 -1990), BIBLIOTECÀRIA DE SANT VICENÇ ENTRE 1950 I 1957 . Hi assistiran els seus familiars.

M. Carme Grauvilardell va dedicar un record emocionat a
Eulàlia Mata, bibliotecària de Sant Vicenç entre 1.950 i 1.957.

Moment del discurs d'homenatge.

  Però ja fa temps l'espai de la biblioteca és massa reduït i calia fer-hi alguna cosa.Es va creure convenient crear un nou edifici a l'espai que ocupava l'antic Ateneu.
  Les obres comencen, però es topen amb alguns inconvenients i quedaran aturades alguns mesos.

Estiu del 2.013
Cedida Núria Puértolas.

Projecte del nou edifici.
Publicat el setembre del 2013.

  Després d'alguns entrebancs, es reprenen les obres.

17 de desembre 2.013
Cedida Núria Puértolas.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada