dimarts, 14 de gener de 2014

ALTRES. GENT DEL POBLE

Per ordre alfabètic del cognom.


Canadell i Balsells, Marià
  En Marià Canadell va néixer l'any 1.904 al carrer Sant Joan número 3, de Sant Vicenç i va morir als 44 anys.
  Va anar a les escoles públiques del poble amb el mestre Domènec Roca i Quintana. Heus aquí una imatge de la classe del Marià, que és al grup dels més menuts, amb el seu mestre.
  Des de ben jove va treballar com a filador a la fàbrica de Cal Soler, però des de ben jove va començar a practicar la que seria la seva gran afició: la fotografia.                                                                                                                                         Cedida Mercè Canadell.
             
  En Marià va ser el primer fotògraf del poble. En aquella època i al poble era molt difícil poder viure d'aquesta feina, així que s'hi dedicava en les seves estones de lleure.
  Els seus pares, quan ell era petit, es van traslladar al viure al carrer Gran, número 73. Un cop feta la casa, en van edificar una altra al costat, al número 71 i s'hi van instal·lar, posant a lloguer els pisos de l'edifici del número 73. En la imatge podem veure els dos edificis en aquella època.
  Quan en Marià es va casar, es va tornar a instal·lar al número 73.
  Actualment, la seva filla, Mercè Canadell i Forest i el marit d'aquesta, Llorens Niño, viuen al primer pis de l'edifici del numero 73.  


  Cedida Mercè Canadell.

  Va retratar els esdeveniments més importants del nostre poble. A ell li devem fotografies com les de Cal Castaño, el pont després de ser dinamitat, la riuada de 1.942...


Arxiu Miquel Vila.



 Cedida Mercè Canadell.


  També retratava els nuvis, les comunions, 
festes majors...
  A la imatge, la Núria i l'Antoni Ribalta i Aguado
(de Cal Conillet). Fotografia realitzada per en Marià Canadell.



  És a dir que, poc a poc, va anar recopilant tota la història d'una època del poble.
  Algunes de les seves fotografies s'han salvat perquè gent, com en Miquel Vila, es va interessar a recollir-les i publicar-les o fer-ne còpies, les altres, capses i capses plenes de fotografies (segons explica Mercè Canadell) es van perdre després d'unes obres que es van fer a casa seva.
  És un fet molt lamentable perquè aquell munt de fotografies eren d'una vàlua incomparable.


Santacreu i Pascual, Jacint (el Cintet de la barca)
  Abans no es construís el pont sobre el riu Llobregat, a principis del segle XX, la gent el creuava gràcies a la palanca. Però de tant en tant una riuada s'enduia la palanca. Llavors es va posar en funcionament el servei de barques. N'hi va haver vàries al llarg dels anys. Totes es llogaven a l'Ajuntament de Barcelona.
  Cada vegada que desapareixia la palanca aquest servei es feia imprescindible per anar d'una banda a l'altra del riu.
  Hi va haver diferents barquers: en Grinyó, en Ripoll.... i Santacreu.
  En Jacint Santacreu va néixer a Santa Maria d'Oló l'any 1.888. Els seus pares van venir a fer d'ermitans a Castellet. En arribar portaven en Cintet de 2 anys i un nadó. Després van tenir 6 fills més.
  Va començar a treballar de mosso als 8 anys. Mai no va anar a escola i, el poc que sabia ho va aprendre treballant a Sant Joan de Baix. Va ser soci i protector de la Coral l'Estrella.
L'any 1.912 es va casar amb la Marieta de Cal Tres Menes i van tenir dues nenes.



  Entre els anys 1.915 i 1.921 va fer de barquer.
  A la barca hi havia espai per a 10 persones (comptant el barquer) i un gos que sempre l'acompanyava.
  El trajecte valia 10 cts. l'anada i 15 cts. anada i tornada.
  Però la barca no només servia per a transportar la gent a banda i banda del riu. Es podia llogar per a fer passejades familiars, d'amics o bé un romàntic trajecte per a enamorats.
  Tenia un tros de barraca on s'aixoplugava de la pluja, el fred o el sol a l'estiu. Allí hi tenia aigua, una bota de vi, una màrfega i un grapat                                                                                     d'eines per si calia arranjar la barca.

  La vida del barquer i les seves travesses no sempre eren tan plàcides com podria semblar. De vegades el riu baixava picat i no només era moguda la travessa, si no que més d'un cop va haver de demanar auxili per tal que li llancessin cordes i poder remolcar la barca.
  Com a curiositat comentar que, els dies que el riu baixava més picat, com que no es podia fer el trajecte, la gent s'havia hagut de quedar a dormir a casa del barquer. 
  Després va treballar de picapedrer i al camp. Amb molts sacrificis, l'any 1.927 va construir una casa per a ell i la seva família.
  Va morir l'any 1.968. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada